PROBLEMES AMB EL VÍDEO?

Volia plasmar en aquest blog una cosa que sempre m'ha semblat bastant curiosa i que té a veure amb les noves tecnologies. No sé si algú més tindrá alguna experiència semblant...

Desde que vaig començar a anar al cole fins que vaig acabar Història, us puc assegurar que MAI he conegut a cap professor ni professora que sapigués com funcionava l'aparell de vídeo. No era molt habitual que ens passessin vídeos, documentals, pel.lícules, etc. a classe, però la veritat, jo no sé si era la falta de costum, però enxegar el vídeo suponía 15 minuts menys de classe.

Primer, era intentar enxegar-ho. La qüestió era anar tocant botons fins que s'encenia alguna llum. Això encara era fàcil.

Després, venia lo pitjor, trobar el canal de la televisió per on es podría veure el que ens volguessin passar. Això sí que era "misión imposible", així que després de dir frases com "este vídeo no funciona" o "no veo bien los botones", mentre que l'alumnat ens miravem amb cara de "no pot ser", anava passan el temps. Llavors hi havíen dues opcions posibles:

a) Que el "listillo" de la classe s'aixequés a ajudar al professor/a o

b) Trucar al conserge i problema solucionat.

Sempre m'ha cridat l'atenció que cap professor/a sapigués fer funcionar un vídeo... però pot ser, quan sigui jo mestra, algún día algún dels meus alumnes em dediqui un blog d'aquest estil perque jo no sapigui utilitzar algún aparell. Sempre em quedarà l'esperança que sigui desde el carinyo.

LA MEVA TECNOAUTOBIOGRAFIA (2ª PART)

és

Com ara sé que, a part dels ordinadors i els mòbils, existeix uns altres tipus de tecnologia (gràcies als meus compis!) escriure la segona part de la meva tecnoautobiografia, encara que com diuen "segundas partes nunca fueron buenas".
És posible que mai m'hagués plantejat que una simple cullera pogués ser tecnologia, però ara que ho sé, me n'alegro molt que existeixi la tecnologia. De fet, crec que actualmente la major part de les coses que ens envolten és tecnologia, ja sigui organitzativa, artefactual, simbòlica o biotecnologia (m'he aprés la lliçó!).
D'organitzativa he utilitzat poca, la veritat. Però em crida molt l'atenció la simbòlica perque crec que realment té més importància de la que li donem. És molt curiós que sembla que mai el món estigui d'acord en res i que, en canvi, tots identifiquem ràpidament el que significa uns ninots a les portes del servei, siguis on siguis. Això vol dir que en alguna cosa sí que estem d'acord. També és veritat que, de vegades, tinc seriosos problemes a l'hora de saber quin ninot representa a qui... cada cop són més extranys i semblen de tot menys un home o una dona. Penso que això és més que tecnologia, podría dir-se que és un llenguatge universal.

Suposo que, coneixent tot això, ara puc dir que sí que sóc una gran consumidora de les noves tecnologies :)

I aquí us deixo el vídeo de l'últim spot de Dodot, junt amb Unicef, q m'agrada moltíssim (sobretot l'imatge final del nens ^^)i surt el tema dels volquers i les vacunes, també tecnologia, of course!

LA MEVA TECNOAUTOBIOGRAFIA

Fins aquest moment, mai m'havia plantejat que el meu contacte amb les noves tecnologies, o la tecnologia en general, pogués anar més enllà dels ordinadors o dels telèfons mòbils.
Però fent memòria, els meus "pinitos" amb la tecnologia es remonten quan encara no tenía ni tres anys. El meu pare tenía una grabadora, amb micròfon inclós, que era el que més m'agradava, que feia servir per fer grabacions meves i del meu germà. La veritat és que jo no xerrava gaire, però crec que el meu germà era un locutor en potència. Jo només em dedicava a cantar alguna cançó o a plorar. Més endavant, quan ja erem una mica més grans, el meu germà i jo ens vam dedicar a "agafar prestades" les cintes de música del meu pare, a posa'ls-hi celo i aconseguir hores i hores de programes de ràdio inventats per nosaltres, gravats mitjançant el radiocassette.

Pel que fa al tema dels ordinadors, si no recordo malament, el meu primer contacte va ser als 12 o 13 anys, quan vaig guanyar un premi St. Jordi al col.legi i em van fer pasar el conte a ordinador. Per mí se'm va fer quatre vegades més llarg del que era, ja que encara no havia fet el curs de mecanografia i, per tant, se'm feia un món trobar les lletres. A més, recordo que la sala d'ordinadors del cole estava al final del passadís del cicle superior, constava de 5 ordinadors com a màxim i, per qui aconseguia entrar, era tota una aventura.
Després, ja va arrivar el contacte amb el vídeo, la televisió amb el teletexto, el dvd, els mòbils...
Respecte al tema dels mòbils només he tingut 3 a la meva vida. El primer quan tenia uns 16 anys... però lo meu amb els mòbils sempre ha estat una cosa de "amor a primera vista" i és que mai m'he comprat un perque tingui allò o tingui això o perquè fos d'última generació, simplement m'agrada molt un, me'l compro i em dura fins que no dóna més de sí.

Sobre el tema dels ordinadors ja fa molts anys que tinc contacte amb ells, encara que no els domino gaire bé. En quant hi ha un petit problema, trucada al meu germà i em soluciona el món. Però pel que l'utilitzo normalment, crec que no ho faig tan malament. Tot i així, m'agradaria donar-li més utilitat, concretamente i pel que fa al nostre cas, utilitat aplicada a l'educació infantil perque crec que és important pels mestres i pels nens i nenes tenir un contacte amb les noves tecnologies desde ben petits. Penso que, de vegades i a la majoria de casos, tenim por a tot el que és nou sense donar-li una oportunitat i això ha de canviar i ens hem de demostrar a nosaltres mateixos que sí que som capaços de dominar tot el que ens proposem i, evidentment, les noves tecnologies.

PRIMER DIA

Hola!!!!!

Sóc la Cris i estic creant el meu primer blog!!!!^^